“Etapes”
Quan un comença a fer-se gran s’adona que la vida són un conjunt d’etapes: l’etapa de quan ets nen i en l’únic que penses és en jugar, l’etapa en la qual descobreixes que les nenes no són només companyes de joc i que vols passar més estona amb elles, l’etapa de sortir amb algú, l’etapa de tenir fills, l’etapa d’anar a veure’ls jugar en l’esport que practiquen… No acabaríem. Bé, sí que hi ha una etapa important: l’etapa de la retirada.
Quan vaig arribar al club, fa quatre anys, vaig venir convidat pel director esportiu, l’Axel Tubau, i el president d’aleshores, el Javier Pastor. La veritat és que vaig venir per cortesia. La meva intenció era retirar-me aleshores. Però quan vaig entrar a les oficines em vaig adonar que m’estaven presentant un club diferent dels que coneixia, amb una manera de pensar i treballar molt semblant a la meva. Quan vaig tornar a casa, la meva dona em va dir “Ja sabia que et convencerien”.
Jo sóc una persona de “cul inquiet” i mai he estat més de dos anys a un club. Tothom ho sap. Que porti quatre com a entrenador del primer equip ja és indicatiu de què estic a gust.
Però, sempre hi ha un però, crec que acabo d’entrar definitivament a una etapa de les que us comentava abans: l’etapa de la retirada.
No faré com el Sean Connery quan va dir que mai tornaria a interpretar a James Bond i anys després va fer la pel·lícula “Nunca digas nunca jamás”. Ja sabem que la vida dóna moltes voltes així que no diré “nunca jamás” però sí que diré “hasta siempre”.
Per això, aquest comiat. Ja sabem que els rumors corren ràpidament i la meva decisió es coneix de fa poc. No ens equivoquem. Jo estic molt content d’estar en aquest club. Començant per l’afició que sempre em saluda i em pregunta per l’equip, per com hem quedat, per saber com ha anat el partit. Després els jugadors del club, sempre xocant la mà, escoltant el que els hi explico, amb els ulls ben oberts, quan veig alguna cosa que no fan bé. No em vull oblidar de la Junta directiva i coordinadors, sempre recolzant totes les meves decisions i sabent que estan pel que calgui. Després vindria el cos tècnic, gent normalment a l’ombra però amb un paper fonamental a l’equip. I per últim i no menys important, els meus jugadors amb els quals he compartit moments feliços, tristos, alegres…; ens hem enfadat, hem fet les paus, hem parlat, els he ensenyat, m’han ensenyat, en una paraula, hem compartit moments que no oblidaré mai perquè ja formen part de la meva vida esportiva.
I ara què? No us penseu que us alliberareu de mi! Encara em veureu per l’Ugalde. Potser veient un partit del juvenil, o dels nostres alevins o infantils, o del femení però sense la necessitat d’haver de córrer per anar al meu partit, o potser fent una “masterclass” als jugadors més petits, o alguna formació als entrenadors del club, no ho sé. Tot es veurà.
De moment, el que més m’il·lusiona és la paraula descans.
Família del Sant Joan Despí Club Futbol Sala, ja sabeu on teniu un amic i un espartà.
Fins sempre
Joan Pitarque Ponce
Entrenador 3r nivell Sant Joan Despí CFS
Des del Sant Joan Despí CFS, volem agrair tot el treball, l’esforç i la dedicació del nostre estimat Joan Pitarque al capdavant del Primer Equip, durant les últimes quatre temporades. El Joan ha estat, és i serà una peça fonamental del nostre projecte i de la història de la nostra entitat. Amb la seva ajuda hem pogut assolir grans fites, com per exemple, l’ascens de categoria de 1a Catalana a Divisió d’Honor. Així mateix ens ha ajudat a consolidar-nos com un dels millors equips d’aquesta nova categoria durant els últims dos anys. També ha col·laborat en una de les àrees més importants de la nostra entitat, com és la formació dels nostres tècnics i que esperem i desitgem que d’una manera o un altre ens pugui continuar ajudant durant molt de temps. El Joan s’ha guanyat el respecte, l’admiració i l’estima de totes les famílies, jugadors i jugadores, tècnics i coordinadors, junta directiva i de tota la grada de l’Ugalde.
Moltes gràcies Joan per aquesta etapa tan inoblidable, plena de bons records. Sempre formaràs part de la gran família dels espartans. Ha estat un autèntic plaer haver pogut comptar amb tu tots aquests anys, fins aviat Joan.
